Antoni Alsina i Amils

Versió en catalá  

 Antoni Alsina i Amils (Tàrrega, Lleida 1864 – Barcelona 1948). Escultor i pintor. Germà del pintor Ramón Alsina i Amils. Sent molt jove es va traslladar a viure a Madrid on va ser acollit per l'escultor Joan Samsó (1834 -1908). Tots dos apareixen registrats el 21 de març de 1879 en el llibre de copistes del Museu del Prado.

Posteriorment cursa  els seus estudis a l'escola superior de Belles arts de Madrid, sent premiat en 1882 i 1886 en la disciplina d'Escultura..  

Lo sacrifici d´Isaac. 1887



Una de les seves primeres obres va ser el Sacrifici d'Isaac presentada en l'Exposició Nacional de 1887 i el   Bust d'Isaac  Peral que va presentar en 1889  l'exposició del Cercle de Belles arts de Madrid i en diversos establiments de la capital.

Seguidament en 1890, cridat per l'artista  Francisco Jover que moriria al poc temps, procedeix a la restauració del Monestir de Fresdeval (Burgos) on esculpeix diverses gàrgoles  destacant les que representen a Mefistófeles i  Margarita.

Va participar en l'Exposició General de Belles arts de 1892 amb l'escultura Un captiu. En 1895 és pensionat per perfeccionar els seus estudis a Itàlia, residint  en l'Acadèmia d'Espanya a Roma. Com a enviament reglamentari de pensió, va exposar en 1898 l'obra Imperio Romano que es va exposar en l'Acadèmia de Sant Fernando i en l'exposició  de Belles arts de Barcelona de 1898.

Antoni Alsina al estudi de Roma.


Un dels seus majors assoliments va ser l'obtenció d'una  medalla d'or en l'Exposició Universal de Paris de 1900 per la seva obra Sansón i Dalila. Anteriorment *habia estat premiat amb medalles de segona i tercera  en les exposicions nacionals  de Madrid.

  Entre 18944 fins a 1900 va ser professor de modelatge i buidatge a l'escola d'Arts i indústries de Villanueva i *Geltrú, després a Màlaga i Sevilla,  i a partir de 1906   a la Llotja de Barcelona.

En 1918 va exposar l'obra Plañidera en la *Exposicion d'Escultura i Arts decoratives de Barcelona.

En 1926 realitza una exposició d'escultures en fusta de talla policramadas representant a ballarines a Buenos Aires.

En 1933 va participar en Tárrega amb unes escultures policromadas en l'exposició de Artistes targarins.

Realitzant aquesta biografia s'anunciava en el Museu Comarcal de L´Urgell de  Tárrega la Mostra de pintura i Escultura d´Antoni Alsina i Amils "Un artista entre dos segles (1863-1948) dirigida per Albert Balcells.

 

 

Antonio Alsina y Amils     

 Versión en castellano.

Antonio Alsina y Amils (Tárrega, Lleida 1864 – Barcelona 1948). Escultor y pintor. Hermano del pintor Ramón Alsina i Amils. Siendo muy joven se trasladó a vivir a Madrid donde fue acogido por el escultor Joan Samsó (1834 -1908). Ambos aparecen registrados el 21 de marzo de 1879 en el libro de copistas del Museo del Prado.

Posteriormente cursa  sus estudios en la escuela superior de Bellas Artes de Madrid, siendo premiado en 1882 y 1886 en la disciplina de  Escultura.

Imperio Romano. 1898

Una de sus primeras obras fue el Sacrificio de Isaac presentada en la Exposición Nacional de 1887 y el   Busto de Isaac  Peral que presentó en 1889  la exposición del Círculo de Bellas Artes de Madrid y en varios establecimientos de la capital.

Seguidamente en 1890, llamado por el artista  Francisco Jover que fallecería al poco tiempo, procede a la restauración del Monasterio de Fresdeval (Burgos) donde esculpe varias gárgolas  destacando las que representan a Mefistófeles Margarita.

 Participó en la Exposición General de Bellas Artes de 1892 con la escultura Un cautivo. En 1895 es pensionado para perfeccionar sus estudios en Italia, residiendo  en la Academia de España en Roma. Como envío reglamentario de pensionado, expuso en 1898 la obra Imperio Romano que se expuso en la Academia de San Fernando y en la exposición  de Bellas Artes de Barcelona de 1898.

Astucia y fuerza. París 1900

Uno de sus mayores logros fue la obtención de  una medalla de oro en la Exposición Universal de Paris de 1900 por su obra Sansón y Dalila (Astucia y fuerza). Anteriormente habia sido premiado con medallas de segunda y tercera  en las exposiciones nacionales  de Madrid.

  Entre 18944 hasta 1900 fue profesor de modelado y vaciado en la escuela de Artes e industrias de Villanueva y Geltrú, luego en Málaga y Sevilla,  y a partir de 1906  en la Llotja de Barcelona.   

 En 1918 expuso la obra Plañidera en la Exposicion de Escultura y Artes decorativas de Barcelona.

Madona. Madera policromada. 1924.

En 1926 realiza una exposicion de esculturas en madera de talla policramas representando a bailarinas en Buenos Aires     

En 1933 participó en Tárrega con unas esculturas policromadas en la exposición de Artistes targarins.

Realizando esta biografía se anunciaba en el Museu Comarcal de L´Urgell de  Tárrega la Mostra de pintura i Escultura d´Antoni Alsina Amils "Un artista entre dos segles (1863-1948) dirigida por Albert Balcells.

 

  

Victor BALAGUER "Las Ruinas de Fresdeval" en Revista Contempóranea, 30 diciembre 1893.

Albert BALCELLS Antoni Alsina i Amils, un artista entre dos segles (1863-1948). Butlletí de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant jordi.  

La Correspondencia de España, 5 marzo 1890

Feliú ELÍAS L´escultura catalana moderna. Barcelona, 1928. 

La Esquella de la Torratxa, 8 octubre 1926

Mirador, 21 septiembre 1933

"Exposición de Antonio Alsina" en Caras y Caretas, 24 julio 1926. 

F. SERRANO DE LA PEDROSA. “Nuestros pensionados en Roma” en El Globo, 22 marzo 1898

 Enciclopedia del museo del Prado

 

 Fernando Alcolea, enero 2014  

 

 

"Tarde de verano", pintura de Antoni Alsina. c. 1920