Rafael Atché   

(versió en catalá)

 

 Rafael Atché i Ferré (Barcelona, 1854 - Barcelona, 24 juliol 1923) Va cursar els seus estudis a l'Escola de Belles arts de Barcelona, sent durant cinc anys deixeble dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana.   

Va donar a conèixer els seus primers treballs en l'Exposició de Belles arts de Barcelona de 1872, en l'Exposició del Centre de Mestres d'obres de Catalunya de 1876 . En els seus començaments, regentava un modest taller  en el carrer Consell de Cent on realitzava principalment figures de fang com Un Figaro  i El Barber de Sevilla

"El geni ferit" 1880


Segons Feliu Elías, realitzava llavors també  un gran nombre de talles  religioses per exportar a un comerciant de Buenos Aires i  que posteriorment es policromaban a Amèrica. 


Quan l'escriptor Luis Alfonso visita el seu taller a Barcelona en 1880 se sorprèn perquè l'escultor mai avía viatjat encara fora de Catalunya i perquè a penes podia pronunciar paraules en castellà. També sabem que posteriorment viatjaria a Itàlia i Anglaterra. En 1880   col·labora amb l'escultor Segon Vancells i realitza l'estàtua de Pau Clarís (1880) en el Passeig Lluis Companys de Barcelona. 

"Mort de Medea", 1891

Exposa en 1880 a la Sala Parés  una talla de la Puríssima Concepció, un bust del difunt jove sr. Robert, Fígaro tocant la guitarra i Un bust d'una noia. En 1881 va presentar en l'Exposició d'Arts Decoratives de Barcelona, l'escultura  de fang titulada Ideal complaent, en 1882 un fang cuit en l'Exposició Vancells  i en 1884 l'obra El mal lladre que va presentar a la sala Parés i posteriorment en la Exposició Nacional de Madrid.

En 1887 presenta en el Salon de Párís l'estàtua Le mauvais larron i en aquells dies aconsegueix uns dels seus majors triomfs en ser-li encarregat l ´execució de la estàtua que corona el monument a Cristòfol Colom,  i la inauguració del qual coincidiria amb la celebració de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, encara que en la seva primera  proposta que va presentar en 1883, la figura del navegant  llavors adopta una postura ben diferent.

Successivament anirà exposant la seva obra en  la Exposició General de Belles Arts de Barcelona de 1891 amb Mort de Medea, Nacional de Madrid de 1892 amb Consumatum Est,  Belles arts de Barcelona de 1894 amb el fang titulat En capella i La Verge de la Solitud, en la Nacional de 1895 amb Fulles d'Arbre caigudes, Fi del Rey Joan II d´Aragó a la de Barcelona de 1896, i en la Nacional de 1897 amb el grup escultòric Sols!.

Estàtua proposada per Atché al 1883

Va obtenir en l'Exposició Nacional de Belles arts de 1901 una consideració de  segona medalla per l'escultura Orfes.

 L'última obra que va realitzar va ser La mort del comte de Gers, basada en la poesia d'Ángel Guimerá, i que va conservar el seu deixeble l´escultor F. Vila.
 

 

 

Rafael Atché 

 

(Versión en castellano) 

 

 Rafael Atché y Ferré  (Barcelona, 1854 - Barcelona, 24 julio 1923) Cursó sus estudios en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona, siendo durante cinco años díscípulo de los hermanos Agapito y Venancio Vallmitjana.   

Dió a conocer sus primeros trabajos en la Exposición de Bellas Artes de Barcelona de 1872, en la Exposición del Centro de Maestros de obras de Cataluña de 1876 . En sus comienzos, regentaba un modesto taller  en la calle Consejo de Ciento donde realizaba principalmente figuras de barro como Un Figaro  y El Barbero de Sevilla.  

Segun Feliu Elías, realizaba entonces también  un gran número de tallas  religiosas para exportar a un comerciante de Buenos Aires y  que posteriormente se policromaban en América.

Cuando el escritor Luis Alfonso visita su taller en Barcelona en 1880 se sorprende porque el escultor nunca habia viajado áun fuera de Cataluña y porque a penas podía pronunciar palabras en castellano.   Tambien sabemos que posteriormente viajaría a Italia e Inglaterra.   En 1880  colabora con el escultor Segundo Vancells y realiza la estatua de Pau Clarís (1880) en el Paseo Lluis Companys de Barcelona. 

Expone en 1880 en la Sala Parés  una talla de la Purísima Concepción, un busto del difunto jóven sr. Robert, Fígaro tocando la guitarra y Un busto de una chica. En 1881 presentó en la Exposición de Artes Decorativas de Barcelona, la  escultura de barro titulada Ideal complaciente, en 1882 un barro cocido en la Exposición Vancells  y en 1884 la obra Lo mal lladre que presentó en la sala Parés y posteriormente en la Exposicion Nacional de Madrid.

En 1887 presenta en el Salon de Párís la estatua Le mauvais larron y por entonces alcanza unos de sus mayores triunfos al serle confíado la ejecucción de la escultura que corona el monumento a Cristóbal Colón, y cuya inauguración   coincidiría con la celebración de la Exposición Universal de Barcelona de 1888. Aunque en la primera propuesta que presentó en 1883, la figura del navegante entonces adopta una postura bien distinta.

Sucesivamente irá exponiendo su obra en la , Exposición General de Bellas Artes de Barcelona de 1891 con Muerte de Medea, Nacional de Madrid de 1892 con Consumatum Est,  Bellas Artes de Barcelona de 1894 con el barro titulado En capilla y La Virgen de la Soledad, en la Nacional de 1895 con Hojas de Árbol caídas, en la de Barcelona de 1896 con Fi del Rey Joan II d´Aragó , y en la Nacional de 1897 con el grupo escultórico ¡Solos!.

 
Obtuvo en la Exposición Nacional de Bellas Artes de 1901 una consideración de  segunda medalla por la escultura Huérfanos
 

.La última obra que realizó fue La muerte del conde de Gers, basada en la poesía de Ángel Guimerá, y que conservó su discípulo el escultor F. Vila.

 

 

 

 

 La Convicción, 9 octubre 1872

Luis ALFONSO "La escultura en Barcelona" en La Ilustración Española y Americana, 8 septiembre 1880 

Feliu ELÍAS. La escultura catalana moderna. Barcelona, 1928

La Ilustració Catalana, 15 abril 1884

"Estatua de Cristobal Colón" en La Ilustración, 1887, Número 356. 

La Vanguardia, 14 julio 1923

 

Fernando Alcolea, febrero 2014